1. És cert que molts processos d’e-government són bàsicament posar un “front” tecnològic als mateixos processos ineficients de sempre. Recordo una taula rodona sobre el tema de fa uns mesos en que el Miquel Salvador (UPF) presentava aquesta mateixa tesi de forma molt gràfica, amb exemples sagnants de webs administratives. Però la intervenció de la representant del portal Gencat en la mateixa taula em va portar a pensar que els gestors del tema ja són perfectament conscients del problema, més que res perquè els satura de feina inútil. Ella explicava que volen obligar als departaments de la Generalitat a fer una feina prèvia d’eliminació i simplificació de tràmits si vols que els hi posin online.

2. Sincerament, la demanda d’un canvi en l’administració jo no el veig en l’opinió pública sinó en l’opinió publicada. I amb unes intencionalitats polítiques i econòmiques ben obvies: n’hi ha prou amb obrir el diari i veure que està passant a Grècia. I, no ens enganyem, de la triple E thatcherista, al discurs antipúblic se lin refoten dos dels tres principis (l’eficàcia i l’eficiència). Aquí l’únic objectiu real és l’altra E, la d’estalvi: aprimar l’àmbit públic. No hi ha com una bona crisi per acabar de desfiscalitzar del tot les rendes del capital
;-)

Como quasi-funcionario, y trabajador con amplia experiencia (por variada) en varias administraciones i en varias empresas privadas –y ademas geek pro-tics en general– no puedo estar mas de acuerdo contigo. Las tics son una estupenda herramienta por el cambio i el incremento de eficiencia en la administración (i en las empresas), pero lo fundamental es, primero, cambiar a los directivos y su forma de gestionar-mandar a los trabajadores. Y aquí con la iglesia hemos topado… Tanto en las administraciones como en cualquier empresa grande, que tambien tiene mucho de burocratica.

Por cierto, el titulo de tu post “Seremos innovadores o no seremos” es un mantra mas. Sin ser innovadores, seguiremos siendo, por supuesto…

Josep